Una malaltia silenciosa que exigeix una major conscienciació, diagnòstic precoç i avenços en recerca
El càncer d’ovari és un dels grans reptes oncològics als quals s’enfronta la salut femenina a Espanya. Tot i que no és el tumor més freqüent en dones (superat pel de mama o el de còlon), sí que és un dels més agressius i difícils de diagnosticar, i el que més preocupa per la seva elevada mortalitat relativa. Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), cada any es diagnostiquen més de 3.300 casos nous al nostre país, i moltes dones arriben a consulta en fases avançades a causa de la inespecificitat dels símptomes.
Un enemic silenciós
El principal problema del càncer d’ovari és la manca de signes evidents en etapes inicials. Els seus símptomes —com la inflor abdominal, molèsties digestives, dolor pèlvic o necessitat urgent d’orinar— solen confondre’s amb alteracions gastrointestinals comunes. Això fa que, en molts casos, el diagnòstic es retardi fins a fases avançades, quan la malaltia ja s’ha disseminat més enllà de l’ovari i les opcions terapèutiques són més limitades.
El càncer d’ovari afecta principalment dones a partir dels 50 anys, encara que pot aparèixer abans. Entre els factors de risc coneguts hi ha els antecedents familiars de càncer d’ovari o de mama, mutacions genètiques com BRCA1 i BRCA2, la menopausa tardana o la nul·liparitat (no haver tingut fills). Tanmateix, moltes dones diagnosticades no presenten cap d’aquests factors, cosa que dificulta encara més la prevenció.
Avenços terapèutics
Malgrat la seva complexitat, en els darrers anys s’han produït importants avenços en el seu abordatge. La cirurgia citorreductora i la quimioteràpia continuen sent el tractament estàndard, però l’aparició de teràpies dirigides com els inhibidors de PARP ha suposat un pas endavant, especialment en pacients amb mutacions genètiques.
A més, la recerca en biomarcadors, la intel·ligència artificial aplicada al diagnòstic precoç i els assaigs clínics en immunoteràpia obren la porta a una millora del pronòstic en els propers anys. Segons estimacions de la SEOM, la taxa de supervivència als cinc anys se situa actualment al voltant del 45 %, però millora considerablement quan la malaltia es detecta a temps.
La importància de la conscienciació
El seguiment especialitzat, l’acompanyament emocional i l’accés a equips multidisciplinaris són fonamentals en l’abordatge integral del càncer d’ovari. Les associacions de pacients, com ASACO (Associació d’Afectades per Càncer d’Ovari), tenen un paper clau per donar visibilitat a la malaltia, fomentar la detecció precoç i reclamar més recursos per a la recerca.
Perquè parlar del càncer d’ovari no és només una qüestió mèdica, sinó també de compromís social. Conscienciar, donar suport, investigar i avançar són les úniques vies per aconseguir que aquesta malaltia deixi de ser una amenaça silenciada per a tantes dones a Espanya.
