Cada any, aproximadament 15 milions de nadons neixen de manera prematura al món abans de les 37 setmanes de gestació. Aquests petits s’enfronten a desafiaments importants des del moment en què arriben al món, ja que els seus cossos encara no estan completament preparats per a la vida fora de l’úter. Per això, com cada 17 de novembre, el Dia Mundial del Nen Prematur, és important reflexionar sobre què significa néixer abans de la data prevista i com mètodes com el cangur estan canviant el panorama de la cura neonatal.
Què passa quan un nadó neix abans d’hora?
Un naixement prematur ocorre quan el nadó arriba al món abans de completar el seu desenvolupament dins del ventre matern. Depenent de com de prematur sigui, els desafiaments que afronta poden variar, sent els més comuns els problemes respiratoris, dificultats per mantenir la temperatura corporal, infeccions i un sistema immunitari dèbil. A més, els òrgans, com els pulmons i el cervell, no estan completament formats, fet que pot generar complicacions que requereixen atenció mèdica immediata i especialitzada.
Molts nadons prematurs passen setmanes o, fins i tot mesos, en una unitat de cures intensives neonatals (UCIN), on reben cures que van des de suport respiratori fins a alimentació per sondes. Cada dia compta, i l’enfocament està en ajudar el nadó a guanyar pes, madurar els òrgans i estabilitzar-se per poder anar a casa.
L’impacte emocional i físic en les famílies
El naixement prematur no només afecta el nadó, sinó que també té un fort impacte emocional i físic en els pares i l’entorn familiar. La incertesa, la por i l’ansietat solen estar presents durant els primers dies, setmanes o fins i tot mesos de vida del nadó. No obstant això, els avenços en l’atenció mèdica neonatal han permès que la gran majoria dels nadons prematurs sobrevisquin i tinguin una qualitat de vida plena a llarg termini.
El mètode cangur: una abraçada que salva vides
Un dels mètodes més revolucionaris i efectius per millorar la qualitat de vida dels nadons prematurs és el mètode cangur, també conegut com a "cures cangur". Es basa en el contacte pell amb pell entre el nadó i els seus pares, principalment la mare, durant llargues estones. Aquest contacte directe no només ajuda a regular la temperatura del nadó i a millorar l’estabilitat respiratòria, sinó que també afavoreix el vincle emocional entre els pares i el nadó.
El mètode cangur ha demostrat tenir múltiples beneficis com:
- Millor regulació de la temperatura corporal: els nadons prematurs tenen dificultats per mantenir una temperatura estable, per això el contacte pell amb pell amb la mare els ajuda a regular la temperatura de manera natural.
- Millora en l’alimentació: els nadons que reben el mètode cangur tenen més probabilitats de ser alletats amb èxit, ja que el contacte proper estimula la producció de llet i facilita la lactància.
- Estabilitat cardiorespiratòria: el mètode cangur contribueix a que els nadons tinguin menys episodis d’apnea (pauses en la respiració) i que els seus ritmes cardíacs es estabilitzin.
- Reducció de l’estrès i del dolor: el contacte pell amb pell també redueix els nivells d’estrès del nadó, i s’ha comprovat que ajuda a alleujar el dolor durant procediments mèdics.
- Vincle emocional més fort: per als pares, poder estar en contacte directe amb el nadó, malgrat les barreres físiques que pot imposar una UCIN, és essencial per crear un vincle afectiu sòlid des dels primers dies de vida.
Un canvi en l’enfocament de la cura neonatal
En molts hospitals, el mètode cangur s’ha convertit en una pràctica estàndard. En lloc de separar els nadons dels seus pares durant llargues estones, es promou un enfocament de cures conjuntes, on els pares són part integral del procés de recuperació dels seus fills. Aquesta proximitat no només beneficia el nadó, sinó que també ajuda a reduir els nivells d’ansietat i estrès dels pares, enfortint la seva capacitat per afrontar els reptes que suposa tenir un fill prematur.
La importància de la conscienciació
El Dia Mundial del Nen Prematur ens recorda la importància de generar consciència sobre els reptes que afronten els neonats i la necessitat de seguir invertint en investigacions i recursos per millorar les seves oportunitats de supervivència. A més, cal destacar el paper fonamental dels pares en la cura d’aquests petits, així com la importància de proporcionar-los suport emocional i psicològic durant aquesta etapa tan delicada.
