images

Ser mare és el desig de moltes dones, però no sempre és una tasca fàcil i, de vegades, es converteix en un camí complex i ple de reptes. L'edat, l'estil de vida, la nutrició i la salut general juguen un paper crucial en la capacitat reproductiva. Comprendre com influeix cadascun d'aquests factors i què podem fer per afavorir la concepció pot marcar la diferència a l'hora d'aconseguir un embaràs saludable.

"Idealment, quan una dona es planteja una maternitat hauria de consultar amb el seu ginecòleg de confiança per fer una visita preconcepcional. Aquesta visita té com a objectiu revisar que la salut de la dona està bé, tant a nivell mèdic com emocional i social. Conèixer l'estat general de salut preconcepcional i corregir alguna irregularitat és molt interessant de cara a afrontar un embaràs saludable, i un desenvolupament correcte del nadó, amb una mare que sàpiga a què s'enfronta i corregeixi algunes actituds de risc, així com que iniciï activitats preventives", destaca la Dra. Elisa Gil, especialista a la Clínica de Reproducció Assistida IVI Saragossa.

A més, "és fonamental que la dona que desitja ser mare faci una vida saludable, estigui en bon estat de salut, amb un pes adequat, abundant activitat física i una alimentació mediterrània, allunyada de tòxics com el tabac, l'alcohol i altres costums no saludables. A més, és fonamental que iniciï la presa preventiva d'àcid fòlic (400 microg/dia), uns 2-3 mesos previs a la recerca de gestació, amb l'objectiu de prevenir malalties greus en els seus nadons". Una altra de les indicacions que farà el ginecòleg, segons la Dra. Gil, "és instruir la pacient que la recerca d'embaràs no s'hauria de prolongar més de 6-12 mesos (segons l'edat de la pacient i els seus antecedents personals i familiars) i, si s'allargués més enllà d'aquest temps, animar-la a consultar amb un professional de l'esterilitat".

Segons la Dra. Elena Labarta, ginecòloga especialitzada en Reproducció Humana i Cirurgia Reproductiva de l'Institut Valencià d'Infertilitat IVIRMA, són diverses les dificultats que els especialistes troben en una primera consulta de fertilitat:

  • Troballes inesperades: sovint, les parelles descobreixen que tenen algun problema que dificulta o impedeix l'embaràs, i no ho sabien prèviament.
  • Baixa reserva ovàrica: aquest és un problema comú, on la pacient té menys òvuls dels que correspondrien a la seva edat, i moltes vegades no és conscient d'aquesta situació d'urgència.
  • Edat materna: l'edat és un factor crucial, ja que al llarg de la vida es van esgotant els òvuls. Moltes dones inicien la recerca d'embaràs quan ja queden menys òvuls dels desitjables.
  • Manca d'informació: malgrat l'abundant informació a les xarxes i a internet, moltes pacients no són conscients de l'efecte negatiu de l'edat materna en la fertilitat.

"És fonamental explicar bé aquests aspectes perquè les parelles puguin prendre decisions informades. L'avaluació detallada i precisa de la seva situació la poden trobar en centres especialitzats en fertilitat", matisa la Dra. Labarta.

Quan l'embaràs espontani no arriba, o les dones necessiten una tècnica de reproducció assistida per aconseguir-lo (com en el cas de dones sense parella o amb parella homosexual), han d'acudir a un equip professional especialitzat en medicina reproductiva. Les tècniques més comunes i innovadores són:

  1. Inseminació artificial: consisteix a introduir els espermatozoides directament a l'úter de la dona per facilitar la fecundació. Es recomana en dones joves o en casos de subfertilitat.
  2. Fecundació in vitro (FIV) amb òvuls propis: consisteix a introduir l'embrió a l'úter. S'indica en casos de factor masculí o en dones d'edat més avançada. Opcionalment, permet l'anàlisi cromosòmica dels embrions per evitar embarassos amb embrions no viables, i la congelació d'embrions sobrants per a futurs intents, cosa molt important en dones majors de 35 anys.
  3. FIV amb òvuls donats: indicada per a aquelles dones que ja no tenen òvuls o els seus òvuls són de qualitat subòptima, aquesta opció permet aconseguir l'embaràs en casos més difícils.
  4. Congelació d'òvuls: tècnica recomanada per a dones que desitgen preservar la seva fertilitat. Permet congelar òvuls de millor qualitat per ser utilitzats en el futur, donant llibertat a la dona per decidir quan i com vol ser mare.

La Dra. Labarta emfatitza que la decisió de ser mare ha de ser sempre presa per la pacient, o per la parella (quan és el cas), però després d'haver rebut una informació correcta i detallada sobre la seva situació.

Totes aquestes millores i l'evolució del laboratori, juntament amb un canvi social en què els models familiars han evolucionat, i la dona accedeix cada cop més tard a la maternitat, han posat la medicina reproductiva en primera línia i formen part necessària de la realitat social, ja que, segons les últimes dades publicades pel Registre nacional d'activitat- Registre SEF (octubre 2024), que recull les dades dels cicles realitzats al nostre país durant l'any 2022, el 12% dels nens que van néixer a Espanya el 2022 procedeixen d'un cicle de reproducció assistida.

La Dra. Gil destaca que aquesta realitat, en un país on les taxes de natalitat són cada cop més baixes i en què hem assolit un desequilibri entre els naixements i les morts, posa en relleu la importància de la medicina reproductiva.