La presbícia, coneguda comunament com a vista cansada, és una condició visual associada a l'envelliment que afecta la capacitat d'enfocar objectes propers. Es tracta d'un procés natural que, amb el pas del temps, acaba apareixent en pràcticament totes les persones, generalment a partir dels 40 o 45 anys.
Tot i que no és una malaltia ocular en si mateixa, la presbícia pot tenir un impacte significatiu en la vida diària, dificultant activitats tan habituals com llegir, fer servir el telèfon mòbil o treballar davant d'una pantalla.
En què consisteix la presbícia o vista cansada?
És una alteració de la visió que provoca dificultat per enfocar de prop. Les persones que la pateixen solen notar que necessiten allunyar els objectes per veure'ls amb claredat o que requereixen més llum per poder llegir còmodament.
Aquest problema visual està relacionat amb el funcionament del cristal·lí, una lent natural situada a l'interior de l'ull que permet enfocar a diferents distàncies mitjançant un procés anomenat acomodació. Quan som joves, el cristal·lí és flexible i pot canviar fàcilment de forma per adaptar-se tant a la visió llunyana com a la propera. Una capacitat que, amb el pas dels anys, es va perdent progressivament.
Per què apareix la presbícia?
La causa principal de la presbícia és l'envelliment natural de l'ull. Amb el temps, el cristal·lí perd elasticitat i es torna més rígid, la qual cosa dificulta la seva capacitat de modificar la forma per enfocar correctament els objectes propers.
A més, el múscul ciliar —encarregat d'ajudar el cristal·lí en aquest procés— també pot perdre eficàcia amb l'edat, encara que en menor mesura.
Aquest canvi estructural és completament normal i forma part del procés biològic de l'envelliment. No obstant això, hi ha certs factors que poden influir en la seva aparició o fer que els símptomes es percebin abans, com la predisposició genètica, la presència d'hipermetropia o malalties com la diabetis.
Símptomes de la presbícia
Els seus símptomes solen aparèixer de forma progressiva i, en molts casos, passen desapercebuts en les primeres etapes. Un dels signes més característics és la dificultat per veure amb nitidesa de prop, especialment en llegir lletres petites.
També és freqüent experimentar fatiga visual després de períodes prolongats de lectura o ús de pantalles, així com la necessitat d'allunyar els textos per enfocar-los millor. Algunes persones refereixen a més mals de cap o la sensació que necessiten més il·luminació per realitzar tasques properes.
A quina edat comença la vista cansada?
La presbícia sol començar a manifestar-se entre els 40 i 45 anys, tot i que pot variar lleugerament en funció de cada persona. La seva progressió és gradual i tendeix a estabilitzar-se al voltant dels 60 anys, moment en què la capacitat d'acomodació de l'ull és pràcticament nul·la.
En persones amb hipermetropia, els símptomes poden aparèixer abans, mentre que en qui té miopia poden percebre's més tard o de forma diferent.
Tractament de la presbícia
Tot i que la presbícia no es pot prevenir ni revertir, hi ha diverses opcions per corregir-la i millorar la qualitat de vida de qui la pateix.
L'ús d'ulleres és la solució més habitual, ja sigui en forma d'ulleres de lectura per a un ús puntual o lents progressives que permeten veure correctament a diferents distàncies. També hi ha lents de contacte multifocals que compleixen una funció similar.
En alguns casos, es pot recórrer a tractaments quirúrgics, com la cirurgia làser o l'implant de lents intraoculars, especialment en persones que busquen una solució més definitiva.
Com a conclusió, és important comprendre què és la presbícia i per què ajuda a normalitzar la seva aparició per buscar solucions adequades des de les primeres molèsties.
Acudir a revisions oftalmològiques periòdiques és fonamental per detectar aquest i altres problemes visuals, així com per triar l'opció de correcció més adequada en cada cas.
